Gràcies Senyor per convidar-me
al banquet del teu Regne.
No deixis mai de fer-ho,
especialment quan em trobi
perdut i desorientat.
Són moltes les cruïlles de la vida
on em trobo sovint
sense saber massa com hi he arribat.
Convida’m Senyor,
insisteix com Tu saps fer-ho,
estova el meu cor amb tendresa,
insistentment, pacientment.

Encara que em resisteixi,
convida’m sempre.
I dóna’m l’alegria de revestir-me
amb la coherència i l’honradesa
que Tu vols.
Vesteix-me de festa,
omple el meu cor del teu Esperit Sant.
Convida’m a abandonar l’home vell
i revesteix-me de l’home nou,
que deixi de ser esclau i assoleixi
la llibertat de ser i viure veritablement
com a fill teu.
Convida’m sempre Senyor
com Tu saps fer.
Amén.