Jesús ens convida a ser «pescadors»...«d’homes»! i és que Ell no deixa mai de sorprendre’ns. La pesca, com esport, demana una preparació i un munt de paciència. 

La vida espiritual apunta al desig de viure la perfecció. Però de quina «perfecció» parlem? 

La reflexió de sant Agustí girà entorn de la importància de la gràcia. Les pròpies forces del creient no són suficients per assolir el bé i poder-lo realitzar. 

Un del pares de l’Església més emblemàtics de tots els temps ha estat sant Agustí. 

La vida espiritual i cultural a Occident trobà un fonament generós i extraordinari en la vida monacal. Recordem noms rellevants: ...

Encara per terres de l’Orient avui ens remetem a aquella altra experiència monacal però d’estil comunitari, anomenada vida cenobítica. 

Egipte fou una terra que contà amb la presència de molts anacoretes (sant Antoni abat, Macari d’Alexandria, Evagri Pòntic, sant Nil el sinaïta, sant Efrem...). 

Comencem un nou cicle dels nostres fulls parroquials, ens centrarem en aquells amics i amigues de Jesús que han esdevingut mestres de la vida espiritual. 

Els grans amics...qui no ha somiat en tenir grans amics? Qui no ha demanat a Déu que li concedeixi bons i grans amics? Tots ho hem fet, perquè tots els necessitem. 

L’amistat és acceptar els plats trencats i tornar-los a refer a poc a poc, com la confiança, que és guanya lentament. L’amistat és confiança. La confiança es guanya, però també s’administra, ...

Hi ha amics que sempre volen tenir raó, i d’altres que ofereixen el que tenen i el que són, sense imposicions. Uns i altres no estan lliures de contradiccions. 

En moltes ocasions hem parlat de la importància de la coherència en les nostres relacions. El camí dels qui diuen una cosa i en fan una altra no ens ajuda a trobar l’estabilitat que necessitem... 

L’Amor és la força que mou el món i, òbviament, les nostres vides. Jesús, l’Amic, arriba a una bona formulació, per ser més fins, a una doble expressió que situa l’Amor al centre de la vida d’un creient. 

Pels humans, el fet de posar ordre a la vida és quelcom decisiu. Les nostres capacitats són múltiples, poder-les descobrir i posar-les al servei dels altres és un gest que honora. 

Així canta l’Evangeli: «molts són els cridats però pocs els escollits». És curiós. No és Jesús qui ens rebutja, som nosaltres, lliurement que decidim acceptar o refusar la seva invitació. 

És més fàcil fer la guerra que fer la pau, enderrocar que construir, enfonsar que sostenir...aquesta setmana ha començat un moment molt especial per a la vida de l’Església, ...

Tots hem conegut dinàmiques socials que ens afavoreixen o ens perjudiquen. M’explico. Una dinamo és un generador elèctric que és capaç de transformar una energia en corrent continua. 

Una de dos, o bé tu tries els amics, o bé ells et trien a tu. Sigui com sigui els criteris d’elecció són molt variats. Pesem sovint, que som lliures per escollir, de vegades potser sí, però no sempre. 

Les relacions humanes, també les que descrivim com relacions d’amistat passen moments i capítols complicats. Aprofundim una mica més. 

La guerra, la violència, el desacord, el conflicte...i tot allò que va al seu voltant, com per exemple, la tristesa, ...