L’ART DE VIURE EN FAMÍLIA

La família és com un violí,
delicat, ple de possibilitats,
difícil de fer sonar bé.
Cada violí té un so únic, irrepetible,
com cada família,
No hi ha cap d’igual,
cadascuna té les seves qualitats,
les seves dificultats, la seva pròpia història.
Tots naixem en una família,
et dono gràcies per la meva.
En ella he après les lliçons
més decisives, les més importants,
aquelles que m’han fet ser qui sóc.
He aprés a pregar,
a lluitar, a dialogar,
a créixer i a compartir.
Ajuda’m ara a estimar més i millor
els de casa meva.
Que no em falti mai la paciència
per acollir, per escoltar
i sobretot per a perdonar.
Que n’és de complex de vegades
compartir la fe amb els meus,
tots ens apropem a Tu, Senyor,
però per camins ben diferents.
Que no perdi mai de vista que Tu Senyor
vas créixer en una família,
i que va fer de tots nosaltres una gran família.
Gràcies. Amen.