L’ART D'OBRIR-SE

Senyor no som valents,
ho saps i ho sabem.
Ens amaguem darrera
les nostres pors,
dissimulem tot el que podem.
Tant se val quina sigui
a disfressa, en tenim tantes com volem.
Com ser sincers?
Com recomençar el nostre camí,
havent après que Tu
no ens enfonses, sinó tot el contrari,
ens rescates i ens corregeixes,
ens dones la mà i reprenem el camí.
Dona’ns la valentia
de no ofegar-nos en els nostres propis silencis.
Ajuda’ns a obrir
el nostre cor davant la teva presència.
Que l’Eucaristia faci el miracle
d’apropar-nos més a Tu,
sense replecs a l’ànima,
sense intencions no confessades.
Feliç, ens diries oh Mestre,
>aquell que m’entrega el cor
i amb ell tota la vida,
totes les ferides, tots els malentesos,
tots els compromisos no viscuts,
tots els somnis i totes les esperances,
aquell serà algú que podrà trobar dins seu
la força de l’Esperit que fa nova la seva vida.
Gràcies. Amen.